La tradició de les aliances com a simbol d’unió matrimonial té un origen pagà i es remunta a l’època dels faraons de l’Antic Egipte. El cercle era per a ells la figura perfecta, sense inici ni fi que representava l’amor per sempre. Inicialment es feien de roba, cànem, cuir, os o ivori i no seria fins l’edat de bronze que es començarien a fer de metall.

Els hebreus continuarien la tradició lluint l’aliança al dit índex mentre que a l’Índia la tradició seria lluir-la al dit polze. Segurament els grecs serien els qui comencessin a dur-la al dit anul·lar, ja que creien que existia una vena que anava directe del dit anular al cor; “la Vena de l’Amor”.

Els romans adoptarien la tradició dels grecs conservant-ne el seu significat, però fent aliances  d’or i plata però també de ferro (un material dur i durador que evoca saturn) en les quals també hi representaven el segell de la família.

Amb l’adopció del cristianisme el ritual de l’entrega de les aliances es reconduí al Trinitari dels cristians, en que l’aliança es posa primer al polze (pare), després al dit índex (fill) , al dit cor (esperit sant) i finalment a l’anul·lar (Amén).

En l’actualitat les aliances es continuen fent principalment d’or, sovint senzilles amb un gravat a l’interior i es llueixen al dit anul·lar, mà esquerra o dreta depenent de l’origen geogràfic o el gust de cadascú.

Matrimonis, bodes, parelles de fet … cadascú viu i celebra l’amor a la seva manera, perquè no fer unes aliances també a la teva manera ?